Mira el cel; la lluna. i pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exércit i bándol, viuen sota el mateix cel. miren la mateixa lluna.es lany 1941, i claire viu amb la seva mare al petit poblet de cambes en plaine, a la baixa normandia. el seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. la vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar se el món. i llavors arriben els alemanys. i, amb ells, geert. el poble somple duniformes enemics. els oficials es reparteixen per les cases del poble. geert és enviat a la casa del mestre, la casa de claire.de mica en mica, els dos joves deixen de mirar se com a enemics i comencen a mirar se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. sestimen de debó. peró el destí que els va unir en aquelles circumstáncies tan adverses, els tornará a separar. rússia ha declarat la guerra a alemanya. els soldats alemanys sen van al front rus. geert i claire no tenen dret ni a un darrer adéu...
